Se una notte d'inverno un viaggiatore

Quan passo per Catalunya intento comprar-me algun llibre en català perquè, com podeu suposar, per aquí dalt és bastant difícil trobar-ne. Normalment, no m'agrada gaire comprar llibres. Deu semblar una mica estrany dir això. Tinc l'impressió que a la majoria de gent li agrada molt comprar llibres. Crec, fins i tot, que a molta gent li agrada més comprar llibres que llegir-los, però no diré noms :) Jo prefereixo agafar-los de la biblioteca o que me'ls deixi algú, així no se m'acumulen a casa. Però amb els llibres en català faig una excepció perquè, com he dit al principi, a la biblioteca de la meva ciutat quasi no entenen (norma, ja que estem a bastants quilómetres de distància de Catalunya) i tampoc conec gaires catalans que me'n puguin deixar. Tot això per dir que al juliol em vaig comprar l'últim de l'Albert Pinyol ja que el primer llibre (La pell freda) em va agradar molt, molt, molt.

Albert Pinyol segueix fidel al seu estil tan refrescant: llibres d'aventures com els d'abans. Pandora al Congo primer em va agradar, després decepcionar, per finalment agradar-me encara més que al principi (tot i que, globalment, tinc millor record de La pell freda, potser per el factor novetat).